::Inici::            ::Quan consultar::            ::Tractaments::            ::Consells::            ::Articles::            ::Història::

quan consultar un logopeda

Normalment els pares comencen a notar petits detalls que els fan sospitar que alguna cosa no va bé. És molt important que els pares facin cas del seu instint ja que no acostuma a fallar. Per tal de donar una mica més d’informació i perquè pogueu contrastar el que observeu en els vostres fills i què diu la teoria d’evolució del llenguatge, presentem aquestes pautes d’evolució del llenguatge.

L'evolució del llenguatge infantil

Els primers anys de vida del nen són decisius per al desenvolupament del llenguatge. Tant el llenguatge parlat, com el gestual i el mímic, es troben al bell mig de les relacions interpersonals i de la maduració del pensament.
Tot i que es parli d’etapes en l’adquisició del llenguatge, no s’ha d’oblidar que és un desenvolupament continu i integrat on podem distingir dues fases:

• A) Fase prelingüística, el primer any de vida.
• B) Fase lingüística, a partir del primer any.

A) FASE PRELINGÜÍSTICA, el primer any de vida

Durant aquest període l’infant es comunica però encara no parla. No podem dir en aquest moment que faci servir el llenguatge en un sentit estricte. En aquest any però, es donen progressos fonamentals; es passa d’una forma global i bàsicament corporal de comunicació a una forma més diferenciada que fa servir l’activitat vocal i motora i marca l’inici de la comprensió verbal. Dels crits i els plors es passa al balbuceig i les primeres emissions de sons.

La comunicació pren formes diferents segons el moment evolutiu en què es troba i segons les característiques personals de cada nen:

1. • Fins als quatre mesos:
      - Són habituals formes de comunicació com els plors, els crits i les descàrregues motores.
      - No hi ha activitat articulatòria diferenciada ni contingut semàntic, tot i que els adults siguin      capaços de distingir el significat del plor. L’infant sap que els seus plors marquen l’aparició de      l’adult, imatge associada a una conseqüència favorable (menjar, joc, atenció,...).
      - A partir del segon mes aproximadament, el nadó fa més sons en presència de l’adult.

   • A partir dels quatre mesos:
      - L’infant fa servir la mirada, la mímica, el contacte corporal i algunes vocalitzacions per      relacionar-se amb l’adult (balbuceig). Va incorporant noves formes d’expressar-se que      s’amplifiquen seguint dos camins:
           a) enriquiment de formes de contacte no verbal: gestos, senyals corporals, inicis d’imitació,
           b) incorporació d’elements sonors i verbals utilitzats voluntàriament. Apareixen jocs en què             l’infant assenyala un objecte, l’agafa o el rep i el torna acompanyant-lo de vocalitzacions.             Hi ha un intercanvi vocàlic “per torns“.

   • Cap a la fi del primer any:
      - Apareix el que s’anomena comunicació verbal: el nen atribueix un conjunt  de sons ordenats a      un significat referit a un objecte, persona o acció.
      - El balbuceig guanya en claredat, repeteix tot tipus de sons i intenta sons nous, de manera que en      aquest període acaba d’adquirir la major part dels fonemes de la seva llengua materna. Imita les      entonacions.
      - Apareixen les primeres paraules (mama, papa).
      - Durant un llarg temps el nen anirà acompanyant les seves expressions verbals amb d’altres no      verbals que l’ajudaran a fer-se entendre.

B) FASE  LINGÜÍSTICA, a partir del primer any

En aquesta fase s’adquireix el llenguatge i es perfecciona. Els primers moments a partir de l’any són claus:

1. • Dels 12 als 18 mesos:
      - Les primeres paraules són sincrètiques.  L’infant les fa servir per expressar aspectes de la seva vida      quotidiana, desitjos... Sovint aquestes primeres paraules, “paraules-frase”, anomenen objectes      i grups d’accions. L’adult comprèn aquestes paraules-frase en funció del context, ja que van      acompanyades de mímica i d'entonació, però a poc a poc van prescindint d’aquest suport.
      - Continúa l’adquisició dels fonemes més complicats.

   • Dels 18 als 24 mesos:
      - És capaç de comprendre i executar ordres senzilles (dir adéu, obeir indicacions, etc.). Recordem      aquí que el nivell de comprensió és superior a la capacitat de producció verbal.
      - En aquest període el vocabulari s’amplia molt, així com la comprensió verbal.
      - Apareix la frase de dos elements (dues paraules s’uneixen sense cap nexe). És el primer indici      d’organització sintàctica de la frase.
      - En aquest període, la seva capacitat de socialització és més gran, per la qual cosa estableix      abundants nexes de comunicació.
      - Comença la utilització de pronoms.
      - Fa servir sobretot substantius i, en menor grau, verbs.
      - El llenguatge es va deslligant de la part emocional per tal de sotmetre’l a la seva voluntat.
      - Comença fent servir frases afirmatives, i més tard venen les imperatives, les negatives i les      interrogatives.
      - El vocabulari s’amplia fins les 200 ó 300 paraules.

   • Dels 2 als 3 anys:
      - La paraula ja no és tan sols una veu, sinó un mitjà per designar coses. Aquesta nova progressió      del llenguatge és possible gràcies a una major discriminació sensorial, per la qual cosa no només      diferencia uns objectes dels altres, sinó que també va establint diferències dins de les percepcions      globals i és capaç d’atendre a més d’un estímul a la vegada.
      - Ja fa frases de tres, quatre o cinc paraules. En els enunciats senzills les ordena correctament i      comença a fer sevir algun nexe (preposicions i conjuncions senzilles).
      - Apareixen les flexions verbals de temps i nombre que s’apliquen a tots els verbs com si fossin      regulars.
      - Comença l’ús de pronoms interrogatius.
      - El vocabulari s'amplia fins les 800 paraules.

   • Dels 3 als 4 anys:
      - El llenguatge de l’infant deixa de dependre d’estímuls externs, s’interioritza i comença a tenir      significació, a obeir la seva pròpia iniciativa i li serveix per a designar allò que intenta comunicar-      nos.
      - Les frases són més llargues i la utilització de pronoms és abundant.
      - Augmenta l’ús d’adjectius, adverbis i preposicions.
      - Mostra una gran curiositat pel que succeeix al seu entorn, la qual cosa fa que sotmeti l’adult a un      gran nombre de preguntes.
      - Bona part de les emissions són monòlegs. Segons Piaget, en el període pre-operatori (2-6 anys), el      llenguatge és bàsicament egocèntric.
      - El vocabulari continúa ampliant-se a gran velocitat.
      - Aconsegueix un domini de l’aparell fonatori i articula amb més precisió tots els sons.

   • Dels 4 als 6 anys:
      - Comprèn qualsevol missatge oral d’estructura i vocabulari senzill a la vegada que pot expressar-      se amb riquesa i precisió de lèxic, amb formes i estructures cada cop més elaborades i amb una      correcta ordenació d’idees.
      - Fa servir amb més freqüència la funció socialitzadora del llenguatge.
      - A la fi d’aquest període utilitzen unes 2500 paraules.

Senyals d’alarma:

1. • Si entre els 12 i 14 mesos d’edat l’infant no és capaç de fer servir gestos com senyalar amb l’índex    i saludar amb la mà.
   • Si als 18 mesos aprox. l’infant s'estima més comunicar-se amb gestos en lloc de vocalitzar i presenta    problemes en imitar sons.
   • Si no se l'entèn quan parla.
   • Si té dificultats per pronunciar determinats sons.
   • Si no discrimina sons. Normalment els pares ho noten de seguida, fins i tot quan és un nadó: l’infant    no respon a estímuls sonors de l’entorn.
   • No fa servir paraules ni frases simples de manera espontània, solament imita l’adult.
   • No fa servir el llenguatge com a eina habitual per comunicar-se amb l’adult.
   • No segueix instruccions senzilles que li marca l’adult.
   • Presenta dificultats per escriure i llegir correctament.